En l'ombra

Llums aturades feien que el temps,
revelara la màgia d'una cova,
que el sil·logisme d'unes mans,
desencadenara en la fusió de dos cosos,
i ara,
prunes mentals flasheen el meu cap.

No es tracta de pells, d'ossos
o de pensaments.

Sinó d'arrels a una ètica de viure,
on els demés també tenen sentiments;
on els demés volen existir i coexistir amb nosaltres.

I això és difícil,
si fem un suc de persones.

Millor ofegat,
i et donaré carta blanca en una temptació termal,
on es sacrificaven les nostres carns.
Pecat? No... desig.