Passeig d'hivern

Si volies deixar de veurem,
haver-ho dit.

Em trobe en mig de la muntanya,
el sol s'està amagant
i la neu gela els meus peus.

El silenci lidera l'entrada de la nit.
Tindria que ser meravellós,
pareixia meravellós,
però allà érem dos i em sentia a soles,
només bategava un cor.
O realment ho estava?
Segurament si,
i des de feia temps.
Com temps feia que no m'atrevia a escriure.

Voldria sentir la música,
la teua música.
Però dins aquest pou,
és difícil que arribe un so que mai s'ha pronunciat
i que mai arribarà...
les paraules d'un t'estime.

Ja és de nit.
Només em queda esperar que la terra perda la lleu calor que ha agafat durant el dia,
que el vent despulle el meu cos tallant-ho poc a poc,
i que la meua pell sonrosada es vaja fent cada vegada més pàl·lida.

Ja no sent les cames
i m'agradaria no sentir res més.
Els meus músculs es van atrofiant
i el meu pols debilitant.
Ja queda menys,
i vull aconseguir-ho.

No vull oblidar-te,
i si per això tinc que congelar el meu cor a canvi de la meua vida,
ho faré.

Hi havien reis bojos que construïen castells,
altres no poden i deliren construint il·lusions.

La mort no és el fi,
és l'amor etern.

Per això pense en tu.

Torne a parlar de tu,
si, un altra vegada,
m'agrada saber que no existeixes al meu cap
i per això pense en tu, (fredament).

Els núvols s'han anat,
(aquells preciosos núvols),
i amb ells, la teua presència,
per això pense en tu.

Fa temps que agrane la casa tots els dies,
cada raconet d'ella,
netejant tots els meus/teus pensaments,
per això pense en tu.

Abans passejava pel carrer,
quant de bo m'agradava!
ara només deixe córrer la meua imaginació mirant per la finestra,
per això pense en tu.

Ai! si el temps tornara...?
si el temps poguera pensar...
No creieu que...?
Per això pense en tu.