8/7/08

Miradas partidas... 
miedos incotrolables... 
Empieza la noche con unos pies mojados. 
El río suena.
Y una vez más, 
mi copa de ron, mi cigarro. 
Pierdo la mirada. 
Mejor, la dejo en suspensión, no la necesito, 
ya hace tiempo que empecé el viaje. 
Y no lo entiendo, ¿mi copa? 
Otra por favor. 
Bebo y vuelvo a beber.
Y su amargura dulce ya no me dice nada.
El invierno a vuelto, 
y el viaje sigue.
Sé que nos perdimos. 
¿Momentos?
Todos. 
Volvería a soñar con todo. 
Pero esta vez el filtro soy yo. 
Mil perdones para todos aquellos que no escuchan, 
porque el sistema va a empezar.

Podria dir.

Podria dir, que el sustente d'un cos és gràcies al sustente d'altre cos.

Podria dir, que la font de la vida és simplement, el primer arrel que ens uneix a ella, la primera llàgrima que ens fa entendre-la.

Podria dir que la verdor d'aquest paisatge és degut a la verdor dels teus ulls; o millor dit, que la verdor dels teus ulls, fan del dia a dia, el meu paisatge.

Podria dir que sóc un arbre, i tu el pardalet que em visita cada dia, però com a pardalet, buscaràs un altre pardalet i jo, com he dit, només seré un sustente.

Podria dir que si viatjara al univers, només seria un més, perquè som molts, i tú no hi ets.

Podria dir que sí, o que no. 

Podria dir res, o tot. 

Podria dir: mentides, realitats, històries, Colors... però simplement ho podria dir...

Podria dir que un dia vaig escriure, lo que per por, mai havia dit.