Podria dir, que el sustente d'un cos és gràcies al sustente d'altre cos.
Podria dir, que la font de la vida és simplement, el primer arrel que ens uneix a ella, la primera llàgrima que ens fa entendre-la.
Podria dir que la verdor d'aquest paisatge és degut a la verdor dels teus ulls; o millor dit, que la verdor dels teus ulls, fan del dia a dia, el meu paisatge.
Podria dir que sóc un arbre, i tu el pardalet que em visita cada dia, però com a pardalet, buscaràs un altre pardalet i jo, com he dit, només seré un sustente.
Podria dir que si viatjara al univers, només seria un més, perquè som molts, i tú no hi ets.
Podria dir que sí, o que no.
Podria dir res, o tot.
Podria dir: mentides, realitats, històries, Colors... però simplement ho podria dir...
Podria dir que un dia vaig escriure, lo que per por, mai havia dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada