dilluns, 29 de març del 2010

La mar.

La mar,
gran autora de batalles de guerra i d'amor,
lluita aquesta vegada per si mateixa,
per retrobar-se i no ofegar-se.
Per ser humà!
Per sentir i no evaporar-se,
per poder arribar i no retornar com les ones.
Per ser algú.
Per estimar,
estimar i tornar a estimar.
Per viure,
per cantar, saltar i no només flotar.

Per aprendre a volar en l'nfinit d'un cor...
Els ocells no volen, 
estimen!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada