Entrades
Sé que no ets fàcil,
i per això ja saps que parle de tu.
Que per tindre un mínim de contacte,
que per saber de tu,
que per dir-te un hola...
necessitem una coincidència,
és a dir, necessitem temps.
La teua concepció de mi,
no és la meua concepció de tu,
i llavors,
la nostra discrepància s’accentua encara més.
Jo vull i tu no...
anem a pitjor.
Però, és clar, sé que podria fer-ho
i això
redueix tot al principi.
El principi d’anomenar felicitat,
a l’estat transitori d’una realitat imaginaria
que alguns li anomenen,
viure.
Jo voldria viure,
però tu ja ho estàs fent.
La primícia de conèixer-nos no va ser l’adequada (error de principiant),
però és ací on anem a parar,
al teu punt d’indiferència
que jo li anomene desconeixement.
De vegades pense,
que només que sàpigues q existisc ja és
suficient,
però no me l’he pogut creure.
La gratitud moral de lo inexistent pot arribar
a omplir mars, mars que en aquest cas, m’ofeguen de pensaments estèrils de
culpabilitat, on la paradoxa de tot açò, només té un nom molt clar, el teu.
