dilluns, 9 de gener del 2012

Horitzó d'un present

L'àncora està posada i el declive ha arribat al seu destí.
Ja són moltes les parades que ha fet per intentar canviar els seus bitllets.
Són molts els matins que comencen en plena nit.

El fred, el silenci, els ànims. El meu fred, el seu fred, el meu silenci, el seu silenci...
Intente contar cada rajola per la que vaig caminant, però no arribe a casa.

Les meues cames no tenen forces i necessiten descansar.
Torne a estar en terra i els meus peus seguixen freds.
La llum no acompanya i el guionista està cansat.

La mar el retornarà demà a la riba, tanmateix ja estava ofegat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada