divendres, 20 d’abril del 2012

La nostra porta

Mai saps lo que ve fins que s'obri una porta,
vivim en un passadís ple d'eleccions però que malgrat això continua.

Tirar cap enrere no soluciona res,
és veure el mirall d'una decadència absurda que hem creat
pel símil d'un passat que no volem oblidar.

La vie est un carnaval, ple de màscares,
que en realitat no volem llevar per por a descobrir una veritat,
la nostra veritat que ens ofusca a obrir la següent porta.

El present és simplement un instant que ens manté bloquejats a seguir el nostre passadís,
eixe passadís que alguns li diuen vida i altres destí,
però que simplement és una elecció més...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada