Nits de ruïnes.

I tot es gela baix una nit de cendres. I tot és silenci en les ànimes dels pecadors. I tot mor si penses en tot, perquè tot sóc jo i també eres tú, i el crit de demà consumirà les nostres vides.

Deixam patir, ja tornaràs... però tard, perquè hauré mort... i el lamentaràs fins enfonsar-te en l'infern (Paradís de l'amor).

Venes tallades reclamen el dia. Amb coordinació, precisió i tècnica, podríem finalitzar aquesta actuació de la vida plena d'odi, ira i merda.

Una pared blanca en el meu cap m'impedeix pensar.

Hauré mort? Pot ser.

Però les meues ruïnes internes que m'he desfan el cos continuen sent presents.

Mor el rei, viu la llenya.